Un dels objectius més ambiciosos de la Comissió del Ranxo és aconseguir que el Ranxo de Vidreres rebi el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta és la màxima distinció que pot rebre una festa a nivell nacional, i la part positiva és que el Ranxo compleix els requisits per ser-ho. Aquests requisits estan descrits a l’article 11 del DECRET 389/2006, de 17 d’octubre, DEL PATRIMONI FESTIU DE CATALUNYA (DEPARTAMENT DE CULTURA), i diu:
Article 11
Requisits de les festes patrimonials d’interès nacional
Per ser declarada festa patrimonial d’interès
nacional, la celebració ha de reunir els requisits
següents:
a) Tenir un origen remot i una trajectòria
mínima de 100 anys de celebracions ininterrompudes,
llevat d’aquelles que, per motius polítics,
socials o religiosos, s’hagin deixat de celebrar
durant períodes curts de temps.
b) Respondre a uns valors identitaris i culturals
concrets i plenament assumits per la comunitat
que sustenta la festa.
c) Disposar d’elements propis i singulars i
d’un espai referencial de celebració de característiques
ben precises.
d) Estructurar els actes sobre un plantejament
conceptual que respongui a una seqüència
ritual ben definida en el temps i en l’espai de
celebració, amb característiques ben precises, a
partir d’elements singulars de caràcter patrimonial,
que tinguin un nivell extraordinari de qualitat
estètica i artística.
e) Esdevenir un referent identitari i festiu
d’abast nacional.
f) Garantir la continuïtat de la festa a partir
d’una estructura organitzativa, avalada per una
reglamentació que vetlli per mantenir un grau
de correlació entre la seva essència i la seva
evolució d’acord amb uns criteris àmpliament
acceptats.
Per aconseguir aquest objectiu, el Ranxo de Vidreres ha sigut una de les associacions fundadores de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya (FERSHC).
I per què no somiar? Un cop s’aconsegueixi la distinció de Festa Patrimonial d’Interés Nacional, podrem començar a treballar per aconseguir la màxima distinció d’una festa a nivell mundial, la de Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO.
