Història

Es desconeix l’origen d’aquesta festivitat, però la gent gran del poble comenta que l’any 1866 (any de fundació del Casino la Unió) els avis ja en parlaven. Per tant, sabem segur que la festa té més de 200 anys d’antiguitat.

A Catalunya, des de fa segles i sense haver-ne perdut la tradició, hi ha una cinquantena de pobles i ciutats que celebren multitudinaris àpats col·lectius. Generalment tenen lloc durant el cicle de Carnaval, tot i que hi ha localitats que ho celebren durant el cicle de tardor, el cicle nadalenc o per Sant Antoni.

Popularment es diu que el seu origen prové del costum carnavalesc que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir pels seus vassalls un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’església, període on els ous i la carn eren prohibits, i calia fer un últim àpat farcit de calories. Tot i que hi ha altres teories amb fonaments, com el que defensen alguns historiadors de renom els quals indiquen que el seu origen prové dels convents, on les monges servien l’àpat com a càrita cap als més desafavorits. De fet, en molts pobles de Castelló encara anomenen “càrita” a les seves menges. En qualsevol cas, l’origen és remot i s’ha traslladat de generació en generació, evolucionant d’acte caritatiu a festa de la solidaritat, un dels principals actius del poble català.

Aquests àpats col·lectius i solidaris basats en l’elaboració de sopes, ranxos i escudelles tenen un ritual molt ben definit que es manté generació rere generació. Es cuinen a l’aire lliure, amb foc de llenya a terra i una cocció mínima de 6-7 hores i s’ha de repartir poc després d’elaborar-lo sinó queda pastat. Els elements festius també s’identifiquen clarament. El recipient on s’elabora l’àpat és tradicionalment d’aram i s’anomena perol, perola o caldera, tot i que hi ha pobles que ho elaboren amb fogaines. El secret de les receptes s’han mantingut al llarg dels anys i els ingredients són de km0, donant a cada poble unes propietats organolèptiques úniques. Tot plegat, representa un patrimoni immaterial no només a nivell local, sinó que també arreu del territori de parla catalana, incloent una forta tradició al País Valencià, la Catalunya Nord i Andorra.

Imatge del llibre “Catalunya Bull” de la Judit Pujadó on s’identifiquen tots els pobles on s’elabora una Escudella, Ranxo o Sopa.

Malauradament, en molts d’aquests pobles la guerra civil va suposar una llarga aturada o fins i tot la desaparició de la festa, ja que durant la dictadura franquista es va imposar les prohibicions carnavalesques, a banda de la molta documentació històrica que es va perdre.

1895: 1r text escrit sobre el Ranxo

El document escrit més antic que es coneix és un article del 17 de març del 1895 a “El Distrito Farnense”, concretament a la pàgina 3.

Imatge del diari “EL DISTRITO FARNENSE” de 17 de Març de 1895.
Paràgraf del diari “EL DISTRITO FARNENSE” on parla del Ranxo i s’hi refereix com a “suculento refrigerio”.

1916: 1r text oficial escrit sobre el Ranxo

El 1r text oficial del Ranxo de Vidrerespertany a una acta del Ple de l’ajuntament de Vidreres del 1916[on s’escriu: “…se acordó que en motivo de temor, que debido a la crisis que atraviesa la población no se recoja lo bastante para verificarla costumbre conocida por el rancho de los pobres en el segundo día de Carnaval, autorizar al Sr. Alcalde para que de los fondos de beneficencias subvencione el referido acto con una cantidad prudencial que no pase de treinta pesetas si después de verificada la colecta lo considera necesario.“.

Acta de l’ajuntament de Vidreres de l’any 1916, on s’explica que l’ajuntament dona una subvenció degut a la crisis pel “rancho de los pobres”. 1r document oficial que parla del Ranxo.

1922: 1a imatge sobre el Ranxo

Fotografia del Ranxo de 1922, la més antiga que es coneix. Autor: V. Fargnoli.

El document fotogràfic més antic són unes instantànies de l’any 1922 capturades pel senyor V. Fargnoli.

1933: 1r video sobre el Ranxo

I el document de vídeo més antic data del 1933, imatges enregistrades pel senyor Agustí Fabra i Bofill. Aquests documents són un patrimoni incalculable de la història de Vidreres i que demostren que el Sr. Fabra era un avançat als seus temps immortalitzant amb el 7è art la nostra estimada festa.

En el video es poden veure coses molt interessants, com al presència de moltes més dones Ranxeres que en l’actualitat, fet que estem treballant per canviar. També s’observa que ja en aquella època feien sofregit, un dels elements únics de la recepta del ranxo de Vidreres.

El video el podeu trobar a la Biblioteca municipal de Vidreres, gràcies a que l’autor el va compartir amb l’ajuntament i amb el poble de Vidreres.

Agraïments

Moltes gràcies al grup Vitraris per l’ajuda en la recerca dels documents històrics.


A %d bloguers els agrada això: